L’acrofòbia: la por a les altures

//L’acrofòbia: la por a les altures

L’acrofòbia: la por a les altures

L’acrofòbia és la por exagerada, irracional, angoixosa i impossible de controlar a les altures, mal anomenat vertigen, amb el qual no s’ha de confondre. Aquesta por es pot presentar davant de diferents situacions i pot provocar nivells d’ansietat a la persona que els pateix. En canvi el vertigen és una afectació sobre el sentit de l’equilibri que pot tenir múltiples causes (entre ells de l’orella interna) i es caracteritza perquè la persona té la sensació que tot dóna voltes, que tot roda al seu voltant.

Com es manifesta l’acrofòbia?

S’ha de saber que la persona que pateix acrofòbia pot presentar crisis d’angoixa o de pànic “encara” que no estigui a una gran altura, però solament de pensar-hi ja li pot provocar. Desnivells de solament alguns metres poden representar per determinats d’aquestes persones que ho pateixen una “gran altura”. Com totes les altres fòbies les crisis es manifesten per pànic que la persona no pot controlar.

Els símptomes són: tremolors, suors, acceleracions del ritme cardíac, el cap roda, etc. En casos més extrems, fins i tot abans que es presenti la situació o l’objecte que provoca la fòbia, la persona es pot desmaiar o perdre el coneixement.

Com combatre l’acrofòbia?

S’aconsella que des d’un principi es consulti l’otorrinolaringòleg (otoneuròleg) en cas d’acrofòbia. S’ha de comprovar que l’orella interna conserva les seves funcions d’equilibri, i de distribuir la informació que arriba del cervell. L’especialista elaborarà després un diagnòstic per tal de descartar alteracions de l’orella interna.

En cas que l’acrofòbia estigui confirmada, diferents tècniques poden ajudar a resoldre-la:

  • Tècniques cognitives: consisteix en donar informació i explicar la naturalesa del problema al pacient. Aquí es fa veure que els seus problemes de por i ansietat estan magnificats i que els hi dóna massa importància. L’especialista l’ajudarà a treure importància al problema i a no estar pensant contínuament a ell.
  • Tècniques de relaxació: el pacient aprèn a controlar l’ansietat i els nervis en situacions que suposen l’aparició de la por.
  • Tècniques de conducta: anar exposant-se poc a poc a l’altura en lloc d’evitar-lo a través de programes de fisioteràpia on s’exposa al pacient a través de realitat virtual. La realitat virtual permet fer una exposició a l’altura de forma gradual.

 

 

 

2017-03-09T19:23:06+00:00